Les finalitats de l'educació.

En aquesta entrada escriure les meves pròpies conclusions sobre les finalitats de l’educació actualment, arrel de les lectures de classe de Zabala i Arnau (2009) cap.1 i 4, un text sobre les tres funcions socials de l’escola obligatòria de Manuel Alcalá i el vídeo de “Redes” sobre l’educació.
 En la meva opinió les finalitats les podem dividir en diferents aspectes o àmbits: la finalitat social i les finalitats individuals.
En quant a la finalitat social, és tracta de que l’escola actualment ha de cercar l’ensenyament d’uns valors als seus alumnes tals com la tolerància, el respecte, la valoració d’opinions externes, etc. Per tant la finalitat social de l’educació es que quan els alumnes surtin de l’escola, a més de saber unes nocions bàsiques culturals, sàpiguen mantenir aquests valors amb la resta de la societat, amb la resta de persones que els envolten. En resum, la finalitat social és la de crear persones ‘civilitzades’ sota uns valors democràtics i de tolerància de tot tipus (social, racial, cultural, religiosa, etc.)
En segon lloc, tenim les finalitats individuals. Aquesta finalitat, es basa en que allò que ensenyi l’escola en general ha de contribuir al complet desenvolupament de la personalitat dels nens en tots els àmbits de la seva vida.  Idò, que haurà de transmetre l’escola als alumnes? En primer lloc els ja esmentats com la tolerància, la solidaritat, el respecte, etc. Però a més a més, ha de ensenyar a aprendre a assimilar conceptes, explotar els talents de les persones i les seves capacitats i a interpretar la realitat per sí mateixos, per tal de millorar la seva vida i transformar la societat.
Des del meu punt de vista, la finalitat social, si que es pràctica a l’escola dia a dia, entre els alumnes , o entre els alumnes i mestres fins i tot, però, realment actualment l’escola “Explota els talents de les persones i les seves capacitats”? O ensenya a interpretar la realitat per sí mateixos als seus alumnes? Doncs bé, aquí arriba la meva reflexió més personal. Sí es suposa que aquestes són les finalitats de l’educació, per què els mestres i les escoles deixen de banda aquesta segona part tant important? En la meva opinió, per comoditat personal. Perquè es més fàcil, arribar a classe, obrir el llibre, manar llegir un text, contestar 4 preguntes i tothom a casa. No és ve? Idò bé, això és un fet real, que afecta i ens ha afectat a tots i cada un de nosaltres. Aquest fet es basa en que l’escola en comptes de una formació integral de la persona com a funció bàsica, es basa la funció propedèutica, és a dir, selecciona als millors i no orienta, ni facilita a cada alumne la possibilitat de desenvolupar-se segons les seves capacitats.
En conclusió, s’ha de cercar una escola que formi en totes aquelles competències personals, interpersonals, socials i professionals imprescindibles per a la vida.

Quin mestre vull ser.

"El maestro es conductor, modelo, ejemplo, iluminador del camino, diestro líder que sabe por dónde ir y a dónde llevar a quienes se acogen a su sabiduría o a quienes le son puestos bajo su cuidado. Cuando a alguien le dicen maestro le ponen una carga de responsabilidad enorme encima." Martiniano Alcocer Álvarez (2013) 

Buscant l'origen del significat de la paraula mestre, després de llegir mil i una definicions de la expressió llatina 'magister', i dels seus derivats, he arribat a la conclusió de que no se ben bé com ser mestre. La cita anterior de Martiniano Alcocer, és una molt bona representació del que jo imaginava dins del meu cap abans de iniciar aquest grau, que era ser mestre. Qui llegeixi aquesta cita veure que amb el to que adopta l’escriptor, iguala un mestre a una mena d'heroi de guerra, un líder. Sí, o no? Bé, doncs ja vos dic jo que no és el tipus de mestre que vull ser. 

Idò, quin tipus de mestre voldrà ser aquest que només xerra d'herois i de líders? Vos preguntareu. Un mestre no és un líder per a mi, és més bé un artista. Penseu que un mestre ha de posar-se al front d'una classe de 30 al·lots i al·lotes i els ha d'aplegar fins aconseguir un objectiu? Doncs, sigui així o no, jo no vull ser un líder, vull ser un artista. Ara que ja vos he deixat ben clar el que no vull ser, anem a la vertadera pregunta, quin mestre vull ser. Com ja he dit, un artista. Perquè un artista? Els grans artistes de la història van ser famosos a la seva època per dos grans motius: el trencament amb el passat i tenir una visió més enllà de la resta. Per això, vull ser un mestre que quan hagi de treballar amb un mortificant llibre de text de 300 pàgines, sigui capaç de donar el seu toc creatiu al tema per tal de que els nens desenvolupin la seva creativitat individual, grupal i sobretot la seva autonomia. És a dir, no basar-se en: llibre, exercicis, examen, avaluació i tothom cap a ca seva. Rotundament no. Encara que tot sembli molt subjectiu, crec que el fonamental a l'hora d'ensenyar no és tractar de fer memoritzar als teus alumnes els temes que expliques (i menys si ha de ser forçat), el més important és trencar el model d'educació actual i tractar d'explicar-lo als nens de forma divertida, posant entusiasme per allò que ensenyes i sobretot ser original amb el tema ( fer excursions, projectes d'investigació, etc.). D'aquesta manera fer que els meus alumnes a més d'aprendre, puguin divertir-se i sembrar així la llavor de l'aprenentatge, perquè creixi dins seu la motivació d'aprendre per ells mateixos. En definitiva, quin mestre vull ser? Un artista, i no un líder.

Finalitzo aquesta entrada, amb una cita de una de les persones que més m'ha inspirat, encara que ell no ho sàpiga, en la meva visió sobre els mestres, Pedro Asensio, Mestre a l'escola de Can Misses d'Eivissa que un cop hem va dir: " Si quieres ser maestro, tienes que tener algo muy claro, la creatividad, así como la magia, abren puertas en las mentes de los niños que un libro o unos deberes no podran abrir jamás." 

Presentació.

Benvinguts i benvingudes al meu primer blog.

El meu nom és  Gabriel Tonazzini, i soc estudiant de magisteri de primària a la universitat de les Illes Balears  a Eivissa. El meu futur objectiu és arribar a ser mestre i canviar els models d’educació actuals. Però, com a persona, un objectiu que no perdre mai és el de no deixar d’aprendre mai.  D’escoltar, de llegir, d’investigar... aprendre és el que més m’agrada. I aquest entusiasme per aprendre és el que vull arribar a transmetre als meus futurs alumnes.

 D'es de sempre m'ha agradat l'àmbit de l'educació com a professió. En un primer moment volia estudiar història per ser professor, però, vaig decidir que la història era per mi una afició més que una expectativa de treball. Per això hem vaig adonar de que el que realment m'agradava era l'ensenyança. Per aquest motiu he decidit cursar magisteri.

Per a mi aprendre és com un camí, un camí que es fa durant tota la vida, sense inici ni final. Un camí on hi ha desviacions, parades, fins i tot entrebancs, però sobretot un camí que et realitza com a persona. Per això, com indica el títol i la direcció del blog, un mai sap massa, sempre es pot saber més!