Quin mestre vull ser.

"El maestro es conductor, modelo, ejemplo, iluminador del camino, diestro líder que sabe por dónde ir y a dónde llevar a quienes se acogen a su sabiduría o a quienes le son puestos bajo su cuidado. Cuando a alguien le dicen maestro le ponen una carga de responsabilidad enorme encima." Martiniano Alcocer Álvarez (2013) 

Buscant l'origen del significat de la paraula mestre, després de llegir mil i una definicions de la expressió llatina 'magister', i dels seus derivats, he arribat a la conclusió de que no se ben bé com ser mestre. La cita anterior de Martiniano Alcocer, és una molt bona representació del que jo imaginava dins del meu cap abans de iniciar aquest grau, que era ser mestre. Qui llegeixi aquesta cita veure que amb el to que adopta l’escriptor, iguala un mestre a una mena d'heroi de guerra, un líder. Sí, o no? Bé, doncs ja vos dic jo que no és el tipus de mestre que vull ser. 

Idò, quin tipus de mestre voldrà ser aquest que només xerra d'herois i de líders? Vos preguntareu. Un mestre no és un líder per a mi, és més bé un artista. Penseu que un mestre ha de posar-se al front d'una classe de 30 al·lots i al·lotes i els ha d'aplegar fins aconseguir un objectiu? Doncs, sigui així o no, jo no vull ser un líder, vull ser un artista. Ara que ja vos he deixat ben clar el que no vull ser, anem a la vertadera pregunta, quin mestre vull ser. Com ja he dit, un artista. Perquè un artista? Els grans artistes de la història van ser famosos a la seva època per dos grans motius: el trencament amb el passat i tenir una visió més enllà de la resta. Per això, vull ser un mestre que quan hagi de treballar amb un mortificant llibre de text de 300 pàgines, sigui capaç de donar el seu toc creatiu al tema per tal de que els nens desenvolupin la seva creativitat individual, grupal i sobretot la seva autonomia. És a dir, no basar-se en: llibre, exercicis, examen, avaluació i tothom cap a ca seva. Rotundament no. Encara que tot sembli molt subjectiu, crec que el fonamental a l'hora d'ensenyar no és tractar de fer memoritzar als teus alumnes els temes que expliques (i menys si ha de ser forçat), el més important és trencar el model d'educació actual i tractar d'explicar-lo als nens de forma divertida, posant entusiasme per allò que ensenyes i sobretot ser original amb el tema ( fer excursions, projectes d'investigació, etc.). D'aquesta manera fer que els meus alumnes a més d'aprendre, puguin divertir-se i sembrar així la llavor de l'aprenentatge, perquè creixi dins seu la motivació d'aprendre per ells mateixos. En definitiva, quin mestre vull ser? Un artista, i no un líder.

Finalitzo aquesta entrada, amb una cita de una de les persones que més m'ha inspirat, encara que ell no ho sàpiga, en la meva visió sobre els mestres, Pedro Asensio, Mestre a l'escola de Can Misses d'Eivissa que un cop hem va dir: " Si quieres ser maestro, tienes que tener algo muy claro, la creatividad, así como la magia, abren puertas en las mentes de los niños que un libro o unos deberes no podran abrir jamás."